THE SHOW MUST GO ON!

Sí, el show continua. Segueixen les quedades i els retrobaments amb en Nelson. Aquesta vegada però, en divendres (concretament, el divendres 21 de febrer). 

Des del 20 al 24 de febrer es fa la tercera edició del Festival Internacional de Circ a Figueres, i a mi i a en Nelson ens va semblar una cosa curiosa i divertida per fer junts, ja que feia temps que cap dels dos hi anava. Així doncs, el vaig anar a buscar a l'escola a les 16:30 i vam anar a berenar. Després, vam anar cap al recinte firal de la ciutat on hi ha instal·lades les carpes del circ. Allà vam fer una mica de cua fins a poder entrar als nostres seients. Hi havia molta gent! 

Ens vam esperar una mica, i després ja va començar la funció: l'Espectacle Vermell. Hi havia artistes de tot arreu del món i de molts tipus diferents: malabaristes, trapezistes, un pallasso molt graciós, en Pastelito, cinta aèria, contorsionistes, equilibristes, etc. Al cap d'una hora i escatx, van fer l'entreacte. Semblava que durant la primera part en Nelson s'ha avorrit una mica, malgrat que reia tota l'estona. Però per animar-lo una mica, durant la mitja part vam anar a comprar crispetes dolces, i va funcionar a la perfecció. A més, a la segona part, els números dels artistes van ser més espectaculars i més entretinguts per ell, i els va poder veure millor perquè li vaig deixar una estona les meves ulleres (penso que gran part de l'avorriment inicial era a causa d'aquest problema, ja que considero que o s'hi veu gaire bé de lluny, tot i que ell digui que si). 

En aquesta segona part vam veure funambulistes que ens van deixar bocabadats perquè caminaven i feien grans equilibris sobre una corda fluixa a molta alçada, equilibristes, més cintes aèries, forçuts, i l'últim número que és el que més ens va agradar a tots dos: els coreans del nord (National Cricus of Pyongyang) que feien balança russa i barra fixa. Vam al·lucinar amb els salts i tombarelles que feien: un d'ells va aconseguir fer-ne 5 a l'aire!!! Va ser el millor número per a nosaltres.

Aquí es pot veure com un dels artistes National Circus of Pyongyang (Corea del Nord) dóna voltes a la barra fixa, mentre un altre va aconseguir passar per dins el cercle penjat del sostre a gran alçada. Impressionant!

Després de l'espectacle, que es va acabar a les 20:45 aproximadament, vam tenir la possibilitat d'omplir una butlleta per votar l'artista/artistes que més ens havien agradat, i quan la vam entregar ens van donar una petita bossa de llaminadures. Va ser una tarda molt divertida, entretinguda i que ens va deixar sense paraules en moltes ocasions!

(Em sap molt de greu la gran mala qualitat de la foto però és que dins la carpa no hi havia llum, només focus vermells, i estava prohibit fer servir el flash de les càmeres o dels móbils. He intentat retocar-la una mica però es segueix veient malament. Ho sento.)

¡ANEM A CAVALL!

La quedada número 12, o el que és el mateix, el dissabte dia 15 de febrer, vam anar a muntar cavall a l'Hípica Can Mixeu de l'Escala. Va fer un dia esplèndid, amb un sol radiant i una mica de brisa que encara feia l'ambient més agradable.

En Nelson va muntar a la Torda i jo a en Fai, i juntament amb dues guies, vam anar a passejar per diversos camins privats dels voltants de la hípica. Malgrat que els dos érem totalment principiants (en Nelson no havia muntat mai a cavall, només amb burro, i jo feia moltíssim temps que no ho feia) ens vam desenvolupar molt bé durant l'activitat, i fins i tot vam trotar i tot!

Va ser molt i molt divertit i una experiència ben relaxant, però no us podeu ni imaginar les "agulletes" que tenia el dia següent!

LA PLATJA A L'HIVERN

Dissabte 8 de febrer. Avui hem desafiat les estacions de l'any i hem anat a passejar per la platja de Llançà. Hem agafat el tren, durant el trajecte del qual hem estat compartint la nostra música preferida, i hem anat a la platja del Port, i a investigar una altre petita i acollidora platja del costat, on hem agafat pedres i ens hem fet fotos.

Després, hem pujat un petit turó del costat de la platja, des d'on teníem unes vistes espectaculars del port i de Llançà i del mar.

Junts hem pogut compartir la tranquilitat i el relax que transmet el mar i hem pogut marxar de Figueres per anar descobrint altres racons de la comarca de l'Alt Empordà i de la seva bellesa. Ha estat una vetllada diferent però igualment molt entranyable i divertida. 

GENER: TAMBÉ ÉS EL MES DE LES QUEDADES DESASTRE

Dissabte 25 de gener va ser el primer dels dos desastres d'aquest mes. Havíem decidit anar a fer un passeig amb bicicleta, i malgrat que cap dels dos hi tenim una traça excessiva estàvem molt animats. Però mitja hora abans de trobar-nos, a les 9:30h, el pare d'en Nelson em va trucar per explicar-me que no havia tingut temps d'arreglar la bici del seu fill  i que per tant, no la tenia en condicions. La meva capacitat d'improvisació d'aquell dia va decidir que el nou pla seria agafar el bus fins a Vilafant i anar a veure la Bóbila i el Manol. Fins aquí ens en podíem ensortir molt bé, però després ens va començar a sortir tot malament: el primer problema va ser que vaig mirar malament els horaris de bus i vam haver d'esperar-nos més de 30 minuts (si hi haguéssim anat a peu haguéssim tardat menys!!!). 

Un cop vam arribar a Vilafant (després de gairebé 30 minuts més) van començar a caure 4 gotes, però de totes maneres nosaltres vam seguir passejant fins a la Bóbila.

En el camí cap allà en Nelson es va fer una petita rascada al dit i va continuar plovent cada vegada amb més intensitat. Així doncs, vam decidir deixar el passeig i tornar cap a casa. 

El fet d'haver de canviar d'activitat de manera tan justa, l'haver-nos d'esperar el bus durant tanta estona, el mal temps i l'altíssim nivell que va deixar la visita al Castell de Sant Ferran va fer que aquesta quedada fos més aviat desastrosa, i és que ja ho diu la Llei de Murphy: si una cosa va malament, sempre pot anar pitjor. No sabeu com de malament em vaig sentir i com de trista estava...

Però per si no fos suficient, la setmana següent ens va tornar a passar una cosa semblant. El dissabte 1 de febrer teniem altre cop les expectatives molt altes i estàvem molt motivats perquè volíem fer pastissos i galetes a casa en Nelson. Però uns 20 minuts abans de les 10 del matí, el pare d'en Nelson em va trucar per dir-me que seria millor que no cuinéssim aquell dia perquè la seva filla gran s'havia traslladat altre cop a casa seva i la teníen plena de 'trastos' i desordenada, de manera que vam haver de pensar una nova cosa a portar a terme, aquest cop amb més èxit. Vam comprar fils d'"Scooby-doo" i, transportant-me un altre cop a la meva infància, li vaig ensenyar dues maneres, desconegudes per ell, per fer pulseres: per una banda, fent una circumferència de cartró, i per l'altra, fent "scooby-doo" a la manera típica.

Va ser una quedada curiosa i força innovadora tenint en compte que existeix el prejudici que fer pulseres és una "cosa de nenes", i altre cop, gràcies a en Nelson, va tornar a sorgir l'Eila petita.

Malgrat totes les dificultats d'aquests últims dies continuo gaudint al màxim de la companyia d'en Nelson i intentant que ell també ho faci amb mi.

A veure quina sorpresa ens preparen les properes quedades!

GENER: MES DE TANCAR LES COSES PENDENTS

Dissabte 11 de gener de 2014 vam complir una de les coses pendents. Des que ens vam conèixer, en Nelson i jo vam coincidir en que hi havia dues pel·lícules que ens havíen agradat molt i que feia temps que les havíem vist (de manera que ja no les recordàvem gaire): "La Màscara" i "La Màscara 2". Així doncs, aprofitant que feia mal temps, vam decidir que faríem sessió de cinema a casa i que les miraríem..

Vam riure moltíssim i això va cridar l'atenció de les germanes i del pare de'n Nelson, de manera que vam acabar tots 5 al sofà fent l'intensiu de "La Màscara".

La quedada següent és la que en Nelson va qualificar com a genial i molt interessant. Després de posposar diverses vegades la visita al Castell de Sant Ferran, per fi la vam poder fer el dissabte 18 de febrer. Va ser espectacular! És una fortalesa preciosa i enorme, i la seva història és sorprenent. En Nelson no parava de fer preguntes i suposicions sobre l'època, i ell i el guia van estar conversant molta estona sobre els atacs i els recursos que tenia l'exèrcit i els enemics, sobre com vivien al castell, etc. Vaig gaudir moltíssim veient la seva cara de sorprès i d'expectant.

Vam escollir la que s'anomena "La catedral de l'aigua" i no ens vam equivocar gens. Primer vam fer un recorregut amb Jeep per la fossa del castell i després una visita amb barca a les cisternes subterrànies del castell.

ALTRES QUEDADES

Tocava fer alguna cosa diferent. El dissabte 21 de desembre del 2013, el primer dia de les vacances de Nadal, vam quedar tots els mentors i mentorats del Rossinyol de Figueres per anar al Museu Dalí. Va ser molt divertit i, tot i que no coneixia cap altre nen, en Nelson es va relacionar amb els altres rossinyols de Figueres. A més, tant ell com els altres nens, van poder demostrar que saben moltes coses sobre Salvador Dalí, cosa que els feia posar molt contents. A mi també em va agradar molt poder reunir-me amb els altres mentors i els mentorats.

El dissabte següent, el 28 de desembre, jo no vaig poder quedar perquè vaig haver d'anar a Barcelona.

L'altre setmana, el dissabte 4 de gener del 2014, teníem pensat anar a jugar a bitlles al CatBowling de Figueres, però a l'arribar allà estava tancat. Així que ens vam buscar un nou pla: primer vam anar a berenar una crêpe de pernil dolç i formatge i després vam anar al cinema a veure "Lluvia de albóndigas 2". Ens vam trobar amb l'Anna i el seu mentorat, que els havia passat el mateix que a nosaltres, de manera que vam anar amb ells. Va ser molt divertit i vam riure molt amb la pel·lícula.

IMPROVITZACIONS DIVERTIDES

El dissabte 14 de desembre de 2013 va ser una quedada realment divertida per mi. Havíem quedat que primer anirém a la biblioteca perquè m'ajudés a fer una cosa de la universitat i després que aniríem al Castell de Sant Ferran, però al final no va ser ben bé així.

La primera part del matí vam anar a la Biblioteca de Figueres i em va ajudar a fer una pràctica de la universitat: havia de fer un dibuix d'ell mateix i una petita explicació del que havia dibuixat. Com que li encanta dibuixar ho va fer molt a gust i es mostrava molt content, alhora que el volia perfeccionar constantment per poder ajudar-me al màxim. 

Després havíem d'anar al Castell de Sant Ferran, del qual jo li havia parlat una mica. Tot i això, ell no sé pas què es devia pensar perquè no hi havia anat mai ni tampoc el situava allà on era (es pensava que estava a Empuriabrava i que hi havíem d'anar a peu) o simplement no en tenia ganes, de manera que de camí cap allà em va dir que preferia no anar-hi aquell dia i deixar-ho pendent, perquè el que ell volia era anar al Parc Bosc a jugar. I així ho vam fer. Ens vam quedar al parc i vam estar jugant amb les màquines dels Parcs Saludables, ens vam tirar a la tirolina (que als dos ens feia bastanta impressió!), als gronxadors, a l'"olla", etc.

Feia tant temps que no em gronxava que fins i tot em marejava i tot (que vella que em vaig sentir!)... i és per això que m'encanta passar estones amb en Nelson: em fa treure la nena petita que porto a dins!

CONTINUEM!

No sabria com disculpar-me. He estat tan enfeinada amb els exàmens i els treballs de final de semestre que m'ha estat impossible poder-me organitzar d'una altra manera i trobar un moment per poder posar al dia el blog. Espero que aquest fet no tingui conseqüències negatives més enllà de començar a omplir-lo d'etrades massivament per explicar tot el que hem anat fent, ja que malgrat que el blog s'ha aturat momentàniament, nosaltres no.

Per continuar on ho havia deixat ens haurem de remuntar a un any abans: el dia 7 de desembre del 2013, i oblidar per un moment que les vacances de Nadal i els exàmens posteriors encara no han tingut lloc. Aquest dia, com sempre, vam quedar a les 10 del mati i vam anar a esmorzar i al Museu del Joguet. Vam agafar una audioguia que ens va explicar la història de totes les joguines que hi havia exposades.

Després de la visita vam poder estar a una sala on es podia jugar a diverses coses i vam fer una construcció amb peces de fusta que semblava un temple grec i vam estar jugant al parxís.

El fet d'anar tota l'estona seguint l'audioguia potser es va fer una mica pesat per en Nelson, tot i que ell va dir que no s'havia avorrit, però després jugant vam gaudir moltíssim.

De camí cap a casa, vam passar pel mercat de Figueres on venen aliments però també plantes i altres coses. En veure les flors que hi havia va decidir comprar-li una a la seva mare, per iniciativa pròpia i amb els seus propis diners, fet que em va semblar un detall preciós. El millor va ser que va decidir que la planta es digués ROSSINYOL! Això em va emocionar molt perquè vaig suposar que quan pensava en el Projecte Rossinyol pensava en mi i va semblar que cada vegada em feia més important per ell...