El dissabte 5 d'abril de 2014 vam visitar un dels llocs que des del principi teniem molt clar que volíem anar: el Butterfly Park Empuriabrava. De fet, vam ser els primers clients de la temporada, ja que obrien aquell mateix dia a les 10h i nosaltres cap a les 10:30h aproximadament ja hi erem. Tots dos estàvem molt emocionats i encuriosits per saber com seria!
Es tracta d'un lloc amb 4 sales que intenten recrear l'ambient humit i calorós del Tròpic i que vetlla per la cura i la supervivència de nombroses espècies d'aus (sobretot, lloros) i papallones, ratpenats, iguanes, peixos i d'aquí un temps també de daines. Aquests animals es troben lliures en aquestes sales i poden passar d'una a l'altra per les portes (quan les persones les obren) sense cap restricció. Les visites també són totalment lliures: pots començar per on vulguis i anar allà on vulguis, tantes vegades com prefereixis.
La nostra visita va començar per la sala dels lloros i les aus, que passaven volant per damunt nostre i pel nostre costat sense cap por ni sense anar amb compte. Quan nosaltres hi érem volaven amunt i avall sense parar, perquè els estaven donant menjar i perquè estaven contents (vam suposar). Quins colors tan bonics i variats, i quins sorolls que feien!!!
Per variar, vam viure una aventura molt divertida i alhora que ens va fer por: darrera de la porta per passar d'una sala a una altra hi havia un gran ocell de color blau i d'ulls vermells, en Victor, que ens esperava. Nosaltres no sabíem que els ocell podien passar d'una sala a una altra i estàvem sols, així que vam decidir passar per l'altra porta que conduïa al mateix lloc. Però en Víctor ens seguia i ens esperava a l'altra porta. I això ens va passar diverses vegades. Nosaltres, al·lucinant amb totes les lletres, vam decidir anar a la noia de recepció a preguntar-li què haviem de fer, i ens va respondre que no passava res que ell es movia d'una sala a una altra. Així doncs, nosaltres vam tornar a la porta i en Nelson va decidir que hi entraria primer. Només de passar a l'altra sala, en Víctor va començar a fer un soroll molt estrident que ressonava per tot l'espai i a moure el cap amunt i avall. En Nelson i jo ens vam espantar exageradament perquè pensàvem que ens estava atacant i vam recular i tancar la porta immediatament. Vam anar a preguntar-li a la noia de recepció, una altra vegada, què significava allò i ens va respondre que només ens estava saludant. Una mica més tranquils però no segurs del tot, vam tornar a creuar la porta i en Víctor ens ho va tornar a fer, primer a en Nelson i després a mi, i que un cop portat a terme aquesta mena de ritual, se n'anava i ja no ens feia gens de cas.
 |
En aquesta foto es veu més petit del que realment era perquè jo encara no gosava acostar-m'hi massa.
|
Al cap d'una estona, el Buttferfly Park es va anar omplint de gent, i més o menys a tothom els va passar el mateix que a nosaltres.
Després de l'anècdota que ens va fer riure durant molta estona, vam seguir visitant el recinte, i vam veure papallones de totes mides i colors, ratpenats que dormien, iguanes enormes que ens van costar molt de trobar (estaven amagades dalt d'un arbust i no les vèiem), etc.
També tenien una mena d'armari on hi havia els cucs de seda dins les crisàlides convertint-se en papallones, i volíem veure com en naixia alguna però no vam tenir aquesta sort, tot i que ho vam estar observant durant molta i molta estona.
Va ser realment espectacular!!!
