Així doncs, avui com cada dissabte ens hem trobat a les 10h del matí. Ens disposàvem a anar cap al Museu de la Tècnica de l'Empordà, per fer un viatge al passat, però hem decidit deixar-lo per la setmana vinent, ja que hem hagut de reestructurar una mica la gran planificació que vam fer la quedada anterior. Aquest canvi ens ha portat a Girona, de manera que hem agafat el tren.
Un cop hem arribat a Girona, ens hem deixat guiar pel Google Maps i ens hem dirigit a la majestuosa catedral. Com que ell és profundament creient i religiós li ha encantat de tal manera que s'ha dedicat a pujar i baixar les escales per comptar-les!
Després d'haver-la observat i admirat per totes bandes, hem anat a veure els preciosos jardins de l'Antiga Caserna dels Alemanys, també al Barri Vell. Les plantes, les vistes, els bancs de color blau-lila estrident... És un lloc tan bonic i inspirador!
Abans de marxar, hem baixat fins la Facultat d'Educació i Filosofia de la UdG per ensenyar-li on vaig jo a "l'escola" i com és aquell ambient. Li ha sorprès molt perquè no es pensava que la universitat fos així!
El camí fins a l'estació ha estat bastant emotiu... S'ha obert i s'ha mostrat molt proper a l'explicar-me, espontàniament i sorgit directament del seu interior, com va viure la seva vinguda a Catalunya (diu que era molt petit i que no entenia els motius) i com troba a faltar a la seva àvia, que viu a Equador... M'ha agradat molt la conversa que hem tingut, i m'ha demostrat que hem arribat a un nivell molt elevat de confiança i complicitat. Estic molt contenta i em sento molt orgullosa d'en Nelson. Moments així valen realment la pena de ser viscuts.
.jpg)
