El dissabte 23 de novembre s'inaugurava el Projecte Rossinyol a Figueres i, una mescla de nervis i il·lusió em recorria per dins. Després dels parlaments i de les presentacions, vaig conèixer en Nelson.
Primer, es va mostrar molt tímid, però quan vam començar a mirar què hi havia dins la carpeta que ens havien donat i a menjar alguna cosa del pica-pica, ja es va deixar anar. També vaig conèixer el seu pare. Estava una mica preocupada perquè pensava que el nen hagués preferit que li toqués un mentor noi, però durant la conversa em va aclarir que no, que estava content.
Tal com havíem quedat el dia de la Festa Inicial, el dissabte 30 de novembre ens vam trobar a les 10 a l'estació, i vam anar a esmorzar. Vam estar parlant una mica de tot i, llavors els dos ja estàvem més còmodes i relaxats. Més tard, i tot i el mal dia que feia, vam anar a passejar per Figueres i vam "descobrir-ne el 10%" com deia ell.
Per últim, vam anar a la Biblioteca, on vam recuperar una mica la temperatura de les mans, i vam estar mirant llibres de pastisseria, per agafar idees pel pastís que havíem decidit fer. A l'acabar, vam pujar a investigar com és la "Biblioteca dels grans" i vam riure molt perquè em deia que es sentia molt i molt petit.
Em va agradar molt compartir tota aquella estona amb en Nelson, i el meu cap no para de donar voltes buscant llocs on anar!
Molts ànims i molta motivació a tots els mentors.
Eila
