LA DESPEDIDA

El dissabte 10 de maig era la última quedada. Pot ser no n'érem prou conscients però no va ser trista ni diferent a les altres. Ens ho vam passar igual de bé que sempre, vam viure anècdotes curioses de les que només ens passen a nosaltres com sempre i ens vam acompanyar del millor lloc que podríem haver escollit: els Aiguamolls de l'Empordà.

Vam anar seguint l'itinerari 1 (acabava a les sitges, des d'on es veia gairebé tota la plana de l'Empordà i les muntanyes que l'envolten), i ens vam anar aturant a tots els observatoris i aguaits que trobàvem. Així, vam veure cigonyes, daines, ànecs coll verd, cignes, cavalls, vaques, i una gran quantitat d'animals en el seu hàbitat natural. 

Els paisatges dels Aiguamolls són realment idilics i inspiradors...

L'anècdota divertida d'aquesta quedada ens la va regalar una vaca. En Nelson l'estava observant d'aprop per saber quin número tenia a l'orella (el 82 o 83 si no recordo malament), i de cop la vaca va estornudar. No sabíem que les vaques també estornudàven, de fet no ens ho havíem preguntat mai (almenys jo)!!! I clar, com que no ens ho esperàvem els dos vam fer un salt de l'espant que ens vam endur, i després vam esclatar a riure!

ESCAPIS: SABRÀS COM SORTIR?

El dissabte 3 de maig, el meu primer dia amb 19 anys, teníem reservada la participació al joc Escapis, de Girona. Així que a la tarda vam agafar el tren cap a la ciutat, i vam buscar el local.

Escapis és un joc molt divertit que consisteix en que et tanquen en una habitació (simbòlicament, ja que sempre hi ha la possibilitat de sortir) i has d'anar buscant pistes, resolent misteris i descobrint tots els secrets per tal d'aconseguir que la porta s'obri una altra vegada, i només tens 1 hora de temps. Aquest joc s'ha de portar a terme en grup, de 2 a 6 persones.

Nosaltres ens vam saber compenetrar molt bé dins el joc, cooperar i compartir les deduccions que fèiem, a més de saber portar molt bé la pressió del temps, però malgrat tot no vam aconseguir sortir abans d'una hora... El noi que ens ajudava ja ens va dir que amb dues persones era molt més complicat que amb un grup més ampli. De fet, jo havia pensat proposar-ho per anar amb més parelles del Rossinyol a Figueres però llavors vam haver de reservar una mica precipitadament, i ja no ho vaig fer. Però pot ser una molt bona idea pels futurs mentors i mentorats del Rossinyol, perquè està molt i molt bé.

FIRES I FESTES DE LA SANTA CREU DE FIGUERES

El dia 12 d'abril de 2014 no vam poder quedar, així que vam decidir que ens veuríem el dimarts 15, que com que era Setmana Santa, cap dels dos teníem classe. El cas va ser que el dia anterior, en Nelson em va trucar i em va explicar que havia estat molt precipitat però que aquella tarda mateix marxaven a Madrid a veure els seus cosins, de manera que no ens vam trobar.
Pel que fa el dia 19, que continuava essent Setmana Santa, ella era Madrid i jo també marxava amb el Cau, així que tampoc vam quedar.

Però finalment el dia 26 d'abril, vam poder coincidir, i vam anar a les Fires de Figueres. La última setmana d'abril i la primera de maig són les festes de la ciutat, i es fan nombroses activitats, hi ha les fires, Barraques, etc. Vam quedar el dissabte a la tarda i vam anar cap allà. Tant per ell com per mi era la primera vegada que hi anàvem aquell any.

La primera atracció que vam pujar va ser el "Jamaica". A ell li va encantar i jo vaig notar que ja em feia vella, ja que vaig començar a notar com el meu estòmag es revolucionava. Però em va semblar que entre que baixàvem d'aquesta i pujàvem a la pròxima, se'm passaria. El cas és que tot seguit, vam pujar a una altra atracció que és una mena de "Salta-montes" però en la qual vas una mica més lliure i és més fort. Jo veia que en Nelson s'ho estava passant d'allò més bé, però jo tenia unes ganes de vomitar gairebé incontrolables... tot i que per sort, em vaig poder aguantar. El més divertit de tot és que ell no se n'havia adonat i m'anava dient "Vinga Eila, puja els braços que és divertidíssim!!!". Bfff.... quina mala estona vaig passar...

Després d'aquesta, en Nelson encara en volia més, però jo ja em vaig rendir. Ell, que estava entusiasmat, va decidir pujar sol al Vaixell Pirata, i jo vaig gaudir només de veure com s'ho passava (tot i que també em feia una mica de cosa, perquè ja de per si, aquesta atracció no m'agrada). Totes les pors i angúnies van desaparèixer quan el primer que va dir al baixar va ser: "Ha estat genial!!!".

Per últim, vam tirar tiros, i ho va fer fantàstic perquè va obtenir 150 punts!! (L'home de la fira li va aconsellar que se'ls guardés i que els acumulés per poder agafar un regal més gran, i així ho va fer).

Per acabar d'arrodonir la tarda i fer més tradició de fira, vam comprar un cotó de sucre i ens vam divertir fent formes i menjant-nos-el.

COMPLIM UN ALTRE DELS NOSTRES OBJECTIUS DEL PRINCIPI!

El dissabte 5 d'abril de 2014 vam visitar un dels llocs que des del principi teniem molt clar que volíem anar: el Butterfly Park Empuriabrava. De fet, vam ser els primers clients de la temporada, ja que obrien aquell mateix dia a les 10h i nosaltres cap a les 10:30h aproximadament ja hi erem. Tots dos estàvem molt emocionats i encuriosits per saber com seria!

Es tracta d'un lloc amb 4 sales que intenten recrear l'ambient humit i calorós del Tròpic i que vetlla per la cura i la supervivència de nombroses espècies d'aus (sobretot, lloros) i papallones, ratpenats, iguanes, peixos i d'aquí un temps també de daines. Aquests animals es troben lliures en aquestes sales i poden passar d'una a l'altra per les portes (quan les persones les obren) sense cap restricció. Les visites també són totalment lliures: pots començar per on vulguis i anar allà on vulguis, tantes vegades com prefereixis.

La nostra visita va començar per la sala dels lloros i les aus, que passaven volant per damunt nostre i pel nostre costat sense cap por ni sense anar amb compte. Quan nosaltres hi érem volaven amunt i avall sense parar, perquè els estaven donant menjar i perquè estaven contents (vam suposar). Quins colors tan bonics i variats, i quins sorolls que feien!!!

Per variar, vam viure una aventura molt divertida i alhora que ens va fer por: darrera de la porta per passar d'una sala a una altra hi havia un gran ocell de color blau i d'ulls vermells, en Victor, que ens esperava. Nosaltres no sabíem que els ocell podien passar d'una sala a una altra i estàvem sols, així que vam decidir passar per l'altra porta que conduïa al mateix lloc. Però en Víctor ens seguia i ens esperava a l'altra porta. I això ens va passar diverses vegades. Nosaltres, al·lucinant amb totes les lletres, vam decidir anar a la noia de recepció a preguntar-li què haviem de fer, i ens va respondre que no passava res que ell es movia d'una sala a una altra. Així doncs, nosaltres vam tornar a la porta i en Nelson va decidir que hi entraria primer. Només de passar a l'altra sala, en Víctor va començar a fer un soroll molt estrident que ressonava per tot l'espai i a moure el cap amunt i avall. En Nelson i jo ens vam espantar exageradament perquè pensàvem que ens estava atacant i vam recular i tancar la porta immediatament. Vam anar a preguntar-li a la noia de recepció, una altra vegada, què significava allò i ens va respondre que només ens estava saludant. Una mica més tranquils però no segurs del tot, vam tornar a creuar la porta i en Víctor ens ho va tornar a fer, primer a en Nelson i després a mi, i que un cop portat a terme aquesta mena de ritual, se n'anava i ja no ens feia gens de cas. 

En aquesta foto es veu més petit del que realment era perquè jo encara no gosava acostar-m'hi massa.

Al cap d'una estona, el Buttferfly Park es va anar omplint de gent, i més o menys a tothom els va passar el mateix que a nosaltres. 

Després de l'anècdota que ens va fer riure durant molta estona, vam seguir visitant el recinte, i vam veure papallones de totes mides i colors, ratpenats que dormien, iguanes enormes que ens van costar molt de trobar (estaven amagades dalt d'un arbust i no les vèiem), etc.

També tenien una mena d'armari on hi havia els cucs de seda dins les crisàlides convertint-se en papallones, i volíem veure com en naixia alguna però no vam tenir aquesta sort, tot i que ho vam estar observant durant molta i molta estona.

Va ser realment espectacular!!!

CONEIXEM LES TORTUGUES!

El dissabte 29 de març de 2014, vam quedar amb en Nelson a les 10h del matí, com sempre. Aquesta vegada tocava visitar el Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera, un lloc ideal per les tortugues i una iniciativa admirable per tots els amants dels animals.

Aquest centre té la funció de vetllar per la reproducció, la cria i la supervivència de l'espècie de les tortugues mediterrànies, i també per estudiar-les, ja que es troben gairebé en perill d'extinció. La última població d'aquestes tortugues viuen a la Serra de l'Albera, i per això aquest centre està situat a Garriguella.

Primer, vam començar la visita amb un audiovisual que ens explicava com vivien les tortugues mediterrànies, quines costums tenen i quins perills corren. Aquest vídeo va aconseguir que ens sensibilitzéssim molt amb elles i que visquéssim la visita més intensament. Després vam començar a fer voltes pel centre buscant les tortugues i observant el seu comportament. És tant relaxant mirar-les! Ens tenien bocabadats constament.

Vam poder veure com menjaven, com es reproduïen, com nadaven i com prenien el sol. A més, també vam conèixer moltes altres espècies de tortugues (com per exemple les de Florida, entre d'altres), i de moltes mides diferents: n'hi havia unes de molt petites i també una d'enorme, que quan ens vam acostar va fer el seu soroll característic i tots dos ens vam espantar! 

Va ser molt divertit, interessant de veure, i poder ser conscients de la difícil situació que viuen aquests animals!

VIATGE AL PASSAT

El divendres 22 de març de 2014 vaig anar a buscar en Nelson a l'escola, com ja havíem fet altres vegades, i vam anar al Museu de la Tècnica de l'Empordà.

Ens va fascinar la grandíssima quantitat de relíquies que posseeix aquest museu i com d'antigues són! Vam poder veure fotocopiadores antigues, càmeres de fer fotos, rentadores, màquines de cosir, rellotges, etc. 

En Nelson està al davant d'una rentadora antiga.

Ens va semblar molt curiós poder visitar aquest museu, cosa que no haviem fet mai cap dels dos, perquè ens va permetre manipular alguns dels objectes antics que estaven exposats i fer-nos una idea de com han evolucionat els aparells i la tecnologia. També ens va donar la oportunitat de conèixer moltes coses noves, desconegudes per nosaltres fins aleshores, i vam poder imaginar-nos com devia ser la vida al passat! 

En aquest full, encara que no es vegi, vam escriure NELSON I EILA PROJECTE ROSSINYOL,
amb la màquina d'escriure.

GIRONA ENAMORA, I NOSALTRES NO ENS HO PODÍEM PERDRE!

Ahir divendres vaig trucar a en Nelson per recordar-li que havíem quedat i per confirmar l'hora, i em va explicar que es trobava malament, que fins i tot tenia febre i no havia anat a l'escola (malgrat tenir educació física i judo, que és el que més li agrada!), però que ell creia que el dia següent ja estaria recuperat i que volia quedar de totes maneres. Certament, em va caure la baba amb la seva insistència a l'hora de quedar...

Així doncs, avui com cada dissabte ens hem trobat a les 10h del matí. Ens disposàvem a anar cap al Museu de la Tècnica de l'Empordà, per fer un viatge al passat, però hem decidit deixar-lo per la setmana vinent, ja que hem hagut de reestructurar una mica la gran planificació que vam fer la quedada anterior. Aquest canvi ens ha portat a Girona, de manera que hem agafat el tren.

Un cop hem arribat a Girona, ens hem deixat guiar pel Google Maps i ens hem dirigit a la majestuosa catedral. Com que ell és profundament creient i religiós li ha encantat de tal manera que s'ha dedicat a pujar i baixar les escales per comptar-les! 

Després d'haver-la observat i admirat per totes bandes, hem anat a veure els preciosos jardins de l'Antiga Caserna dels Alemanys, també al Barri Vell. Les plantes, les vistes, els bancs de color blau-lila estrident... És un lloc tan bonic i inspirador!

Abans de marxar, hem baixat fins la Facultat d'Educació i Filosofia de la UdG per ensenyar-li on vaig jo a "l'escola" i com és aquell ambient. Li ha sorprès molt perquè no es pensava que la universitat fos així!

El camí fins a l'estació ha estat bastant emotiu... S'ha obert i s'ha mostrat molt proper a l'explicar-me, espontàniament i sorgit directament del seu interior, com va viure la seva vinguda a Catalunya (diu que era molt petit i que no entenia els motius) i com troba a faltar a la seva àvia, que viu a Equador... M'ha agradat molt la conversa que hem tingut, i m'ha demostrat que hem arribat a un nivell molt elevat de confiança i complicitat. Estic molt contenta i em sento molt orgullosa d'en Nelson. Moments així valen realment la pena de ser viscuts.

ORGANITZACIÓ!

El nostre Projecte Rossinyol continua, i tot segueix anant molt bé. Malgrat això, la setmana de l'1 de febrer no vam poder quedar ja que tant en Nelson com jo teníem compromisos i coses a fer que ens ocupaven tot el temps del cap de setmana. A més, era Carnaval i cap dels dos ens volíem perdre aquesta festa.

Però aquesta setmana ens hem retrobat. Avui dia 8 de març de 2014 (Dia Internacional de la Dona Treballadora), havíem quedat a les 10h del matí com sempre. Però avui no era un dissabte qualsevol. Avui era l'últim dia que en Nelson té 11 anys. És per això que, tot i adelantar-me, l'he fet bufar les espelmes sobre dos muffins! Ha quedat tan sorprès que la seva cara m'ha agraït el detall.

A més, com a regal li he portat un scooby-doo acabat que li debia del dia que vam quedar per fer pulseres, i ha semblat que també li agradés molt.

Després hem anat a un parc molt bonic, en el qual s'hi estava molt bé, i on hem decidit organitzar totes les coses que ens queden per fer. Ja tenim gairebé tots els caps de setmana plens i tenim alguns plans B per si ens en falla algun! Hem estat molt eficients. 

Després, hem acabat la jornada jugant una estona al parc.

Avui ens ho hem passat bé per la connexió que tenim, no per les activitats que hem fet, però els dos hem considerat que era necessària una quedada dedicada a planificar per prioritzar el que volem fer i el que encara no hem fet, ja que ens queden uns 3 mesos aproximadament...

THE SHOW MUST GO ON!

Sí, el show continua. Segueixen les quedades i els retrobaments amb en Nelson. Aquesta vegada però, en divendres (concretament, el divendres 21 de febrer). 

Des del 20 al 24 de febrer es fa la tercera edició del Festival Internacional de Circ a Figueres, i a mi i a en Nelson ens va semblar una cosa curiosa i divertida per fer junts, ja que feia temps que cap dels dos hi anava. Així doncs, el vaig anar a buscar a l'escola a les 16:30 i vam anar a berenar. Després, vam anar cap al recinte firal de la ciutat on hi ha instal·lades les carpes del circ. Allà vam fer una mica de cua fins a poder entrar als nostres seients. Hi havia molta gent! 

Ens vam esperar una mica, i després ja va començar la funció: l'Espectacle Vermell. Hi havia artistes de tot arreu del món i de molts tipus diferents: malabaristes, trapezistes, un pallasso molt graciós, en Pastelito, cinta aèria, contorsionistes, equilibristes, etc. Al cap d'una hora i escatx, van fer l'entreacte. Semblava que durant la primera part en Nelson s'ha avorrit una mica, malgrat que reia tota l'estona. Però per animar-lo una mica, durant la mitja part vam anar a comprar crispetes dolces, i va funcionar a la perfecció. A més, a la segona part, els números dels artistes van ser més espectaculars i més entretinguts per ell, i els va poder veure millor perquè li vaig deixar una estona les meves ulleres (penso que gran part de l'avorriment inicial era a causa d'aquest problema, ja que considero que o s'hi veu gaire bé de lluny, tot i que ell digui que si). 

En aquesta segona part vam veure funambulistes que ens van deixar bocabadats perquè caminaven i feien grans equilibris sobre una corda fluixa a molta alçada, equilibristes, més cintes aèries, forçuts, i l'últim número que és el que més ens va agradar a tots dos: els coreans del nord (National Cricus of Pyongyang) que feien balança russa i barra fixa. Vam al·lucinar amb els salts i tombarelles que feien: un d'ells va aconseguir fer-ne 5 a l'aire!!! Va ser el millor número per a nosaltres.

Aquí es pot veure com un dels artistes National Circus of Pyongyang (Corea del Nord) dóna voltes a la barra fixa, mentre un altre va aconseguir passar per dins el cercle penjat del sostre a gran alçada. Impressionant!

Després de l'espectacle, que es va acabar a les 20:45 aproximadament, vam tenir la possibilitat d'omplir una butlleta per votar l'artista/artistes que més ens havien agradat, i quan la vam entregar ens van donar una petita bossa de llaminadures. Va ser una tarda molt divertida, entretinguda i que ens va deixar sense paraules en moltes ocasions!

(Em sap molt de greu la gran mala qualitat de la foto però és que dins la carpa no hi havia llum, només focus vermells, i estava prohibit fer servir el flash de les càmeres o dels móbils. He intentat retocar-la una mica però es segueix veient malament. Ho sento.)

¡ANEM A CAVALL!

La quedada número 12, o el que és el mateix, el dissabte dia 15 de febrer, vam anar a muntar cavall a l'Hípica Can Mixeu de l'Escala. Va fer un dia esplèndid, amb un sol radiant i una mica de brisa que encara feia l'ambient més agradable.

En Nelson va muntar a la Torda i jo a en Fai, i juntament amb dues guies, vam anar a passejar per diversos camins privats dels voltants de la hípica. Malgrat que els dos érem totalment principiants (en Nelson no havia muntat mai a cavall, només amb burro, i jo feia moltíssim temps que no ho feia) ens vam desenvolupar molt bé durant l'activitat, i fins i tot vam trotar i tot!

Va ser molt i molt divertit i una experiència ben relaxant, però no us podeu ni imaginar les "agulletes" que tenia el dia següent!

LA PLATJA A L'HIVERN

Dissabte 8 de febrer. Avui hem desafiat les estacions de l'any i hem anat a passejar per la platja de Llançà. Hem agafat el tren, durant el trajecte del qual hem estat compartint la nostra música preferida, i hem anat a la platja del Port, i a investigar una altre petita i acollidora platja del costat, on hem agafat pedres i ens hem fet fotos.

Després, hem pujat un petit turó del costat de la platja, des d'on teníem unes vistes espectaculars del port i de Llançà i del mar.

Junts hem pogut compartir la tranquilitat i el relax que transmet el mar i hem pogut marxar de Figueres per anar descobrint altres racons de la comarca de l'Alt Empordà i de la seva bellesa. Ha estat una vetllada diferent però igualment molt entranyable i divertida.